La permissivitat dels avis

Llaminadures cada vegada que els veuen

En les famílies en què els pares treballen fora de casa a jornada completa, solen ser els avis, i encara més les àvies les encarregades de cuidar els seus néts i nétes diverses hores al dia, els porten i els recullen del col·legi i fins i tot els donen de menjar. Us trobeu en aquesta situació?

Els avis juguen un paper transcendental en l’educació dels vostres fills i filles, però heu parlat amb ells, entre altres temes, de la seva alimentació? Els avis han de conèixer les vostres opinions i els vostres desitjos, perquè pugueu establir una relació que sigui beneficiosa per a totes les parts, tant per als nens com per als adults.

Els avis no han de dir “sí” a tot, per tal de no “malcriar” als seus néts

 Néts “malcriats”

És un comportament molt comú entre els avis obsequiar els seus estimats néts amb llaminadures o similars, una forma particular d’expressar el seu amor i la seva cura. El fet que els avis es comportin així amb els seus néts és una cosa que gairebé amb seguretat, vosaltres els pares i mares coneixeu, i moltes vegades, amb la intenció de no molestar, no parleu del tema. No obstant això, amb aquesta actitud no esteu transmetent precisament uns bons hàbits alimentaris, de manera que convé que tracteu el tema amb tota tranquil·litat i que expresseu el vostre punt de vista. I més encara si el vostre fill o filla té excés de pes.

Els avis, i encara més les àvies, que solen ser les encarregades de la seva alimentació, han de ser conscients que si li dóna al nen més aliments dels que necessita, o si aquests tenen moltes calories, com les llaminadures, les pastes i similars, està contribuint que engreix, i fins i tot que sigui un nen obès.

Quina és la solució?

Els avis han de posar de la seva part, i tot i que és lògic que vulguin que els seus néts tinguin coses que els posen contents, no han de dir “sí” a tot, per tal de no “malcriar” als seus néts i tornar molt capritxosos i mals menjadors.

Els pares heu de fer entendre tant als avis com als nens que els dolços, les pastes, les llaminadures, els refrescs i similars són aliments que no convé que prenguin els vostres fills cada dia, sempre predicant amb l’exemple, i tractant d’arribar a un acord amb ells perquè els reservin per ocasions especials.

I recorda’ls als avis una cosa que probablement ja saben, però al que no li donen més importància!

•  Que aquests aliments tenen massa sucre, molts d’ells estan compostos exclusivament de sucre, a més d’innombrables additius, aromes, colorants, saboritzants. I són una bomba de calories!
• Que han de tenir clar que no els poden fer servir per complementar ni per substituir un àpat.
• Que són aliments que li treuen la fam al nen, li provoquen càries i poden ser responsables del seu excés de pes.
• Que els han de reservar per a ocasions especials. Encara que no ho sembli, el nen gaudirà molt més d’ells que si els menja cada dia.

Font: http://www.consumer.es/

Calcula la teva piràmide alimentaria

 

Per saber si el nostre menú és equilibrat, no hi h res millor que calcular la piràmide alimentaria. A través de la OCU (La Organització de Consumidors i Usuaris), ho podeu fer de manera molt fàcil.

Pots comprovar si la teva dieta és equilibrada, si prens els aliments amb la freqüència i quantitat adequada. Només has d’indicar, per cada tipus d’aliments, les racions que en consumeixes, ja sigui al dia o a la setmana!. Si tens dubtes, clicant sobre el botó  podràs veure què equival a una ració.

Calcula-ho ara fent clic AQUÍ. 

http://www.ocu.org/alimentacion/alimentos/calculadora/piramide-alimenticia

 

 

Vídeo: que els nens mengin de tot

En aquesta entrada us posem dos vídeos molt interessants:

El primer és sobre com fer que els nens mengin de tot. És un vídeo curtet, de dos minuts, on una psicòloga ens dóna una pinzellada sobre aquest tema tant delicat. El seu consell: normalitzar l’hàbit de menjar de tot des de petits. Recordeu que com a pares som els referents dels nens i, com diu la dita, hem de predicar amb l’exemple. Tot suma!

Aquest segon vídeo va sobre si hem d’obligar als nens a menjar-se tot el que hi ha al plat. També és un vídeo curtet de dos minuts i molt interessant.

A menjar doncs! 🙂

Més esmorzars i berenars

Seguim amb més idees per als esmorzars i els berenars, ja que així dit sembla molt fàcil però després s’han de preparar 20 berenars i 20 esmorzars variats al mes!!!

Una altra proposta que us fem des del TGDS és fer-vos setmanalment un llistat amb els berenars o esmorzars. 3 exemples setmanals:

Exemple 1	Exemple 2	Exemple 3
Dilluns: batuto Dimarts: entrepào Dimecres: fruita Dijous: iogurt amb fruits secs Divendres: lliure	Dilluns: cerealso Dimarts: fruitao Dimecres: suc amb galetes Dijous: pa amb xocolata Divendres: lliure	Dilluns: entrepào Dimarts: lacti (iogurt, batut, llet)o Dimecres: fruita Dijous: fruits secs Divendres: dolç casolà

Esmorzar i berenar

 

En entrades anteriors ja hem tractat la gran importància que tenen l’esmorzar, el segon esmorzar a mig matí a l’escola i el berenar, així que aquí us portem una recopilació de 40 entrepans diferents per a no portar sempre el típic entrepà de pernil dolç, el de paté o el de formatge. Hi ha alguns que són molt gourmets (massa potser per emportar-se a l’escola… o no), però si més no ens donen molt bones idees per combinar en un entrepà fruita, verdura, formatge, carn…

 Aquí teniu l’enllaç: 40 exquisitos bocadillos

 

Recomanacions per elaborar menús

A l’hora de valorar la idoneïtat d’un menú o d’una proposta de menús, caldria tenir en compte, no tan sols el nombre de grups d’aliments utilitzats, els aspectes higiènics i els sensorials (color, sabor, olor, textura, temperatura, etc.), sinó també les tècniques culinàries emprades, així com certs aspectes gastronòmics i culturals.

ESTRUCTURA I CONFIGURACIÓ DE L’ÀPAT

1r PLAT

2n PLAT

GUARNICIÓ

PA

POSTRES

AIGUA

Es recomana que els primers plats siguin fets d’arròs, pastes, llegums, patates, verdures i hortalisses (crues o cuites).

• Els segons plats es confeccionaran principalment amb el grup dels aliments proteics: carn, peix i ous.
• Cal recordar que en les propostes en què en el primer plat s’inclogui, a més de cereals, patates o llegums, algun tipus de tall (carn, peix o ous), aquestes preparacions es poden considerar plat únic (estofat de patates i vedella, arròs a la cassola, canelons), acompanyades, en tot cas, d’un brou, una crema de verdures o una amanida a mésde les postres.
• Les guarnicions poden ser molt diverses, prioritzant les verdures, les hortalisses i els farinacis (llegums, pasta, patata, arròs).
• És aconsellable l’ús d’oli (preferentment d’oliva) en la preparació dels àpats, ja que enriqueix l’alimentació dels infants, tant des del punt de vista nutricional com del sensorial.
• En les postres s’hauria de donar prioritat a la fruita fresca, i reservar un dia a la setmana per a les postres làctiques, els dolços o la fruita seca.
• També és important que es doni opció a acompanyar els àpats amb pa.
• L’aigua ha de ser la beguda principal al llarg del dia, ja que té un important paper regulador dins l’organisme. És recomanable que estigui sempre present en tots els àpats i que sigui fàcilment accessible per a nens i nenes.

 Exemples de menús:

OPCIÓ A

– Macarrons amb tomàquet i formatge

– Filet de llenguado arrebossat amb pastanaga ratllada

– Iogurt

OPCIÓ B

– Crema de carbassó i pastanaga

– Pollastre al forn amb patates rosses

– Macedònia de fruita del temps

OPCIÓ C

– Gaspatxo

– Arròs a la cassola

– Meló

Per confeccionar els menús és important tenir en compte els diferents grups d’aliments: cereals, llegums, tubercles, verdures i hortalisses, fruita, llet i derivats, carn, ous, peix, olis i fruita seca.

Tots els grups haurien d’estar representats en els diferents àpats de la programació setmanal.

 VARIETAT DE COLORS

La presentació i els colors de les preparacions són força importants. El menú, a més de ser equilibrat nutricionalment, ha d’intentar ser atractiu i evitar la monotonia.

En general es considera recomanable que en un mateix àpat hi hagi, com a mínim, tres colors diferents per tal de millorar la seva acceptació.

 TEXTURES

Un mateix aliment pot presentar diferents textures segons com es prepari: trossejat, triturat, segons el temps i la forma de cocció, etc. És convenient adequar les textures a les necessitats de cada grup d’edat (més toves i fàcils de mastegar per als petits), evitant l’excés de triturats per als més grans.

 TEMPERATURA

És recomanable que cada plat arribi al comensal a la temperatura adient que el caracteritza amb relació al tipus de preparació i també a l’època de l’any. Exemple: sopa (preparació calenta), amanida (preparació freda).

 TÈCNIQUES CULINÀRIES

És convenient que les formes de cocció siguin força variades (bullit, fregit, arrebossat, cuit al forn, al vapor, guisat) per tal d’enriquir el procés d’aprenentatge i acceptació de nous plats, així com per adequar la digestibilitat de cada àpat.

Cal també adaptar les tècniques culinàries a les característiques de l’edat dels comensals, evitant les preparacions seques i eixutes per als més petits (exemple: carn a la planxa).

Estil de vida saludable

Seguim amb més recomanacions, com en entrades anteriors, però aquesta vegada, d’estil de vida saludable. En següents entregues, com dur a la pràctica tota aquesta teoria!

La família té un paper molt important a l’hora de fomentar en els nens un estil de vida saludable, tant a dins com a fora de casa. La família ha de generar activitats, que a més de marcar una convivència saludable, vagin orientades a augmentar les ocupacions actives en família.

• Els pares hem de fomentar que el nen escollir passatemps que generin activitats físiques, i això ho aconseguirem reduint les hores de televisió, videojocs, ordinador…..
• S’ha de limitar molt el sedentarisme i la inactivitat del nen
• Incorporar a les rutines diàries el anar caminant a l’escola, pujar escales….
• S’ha de tenir molt present que l’exercici físic augmenta l’autoestima i els jocs d’equip fomenten el cooperativisme, les relacions grupals, la solidaritat, el saber treballar en equip, tots ells elements bàsics en el desenvolupament del nen  i en el seu futur.
• Integrar  l’activitat física en les rutines de la família, buscant temps per fer passejades en família o participar conjuntament en jocs actius
• Assegurar-se de que l’activitat sigui apropiada per l’edat.

El nen que no vol menjar

Hi ha nens curiosos, amb molta gana, a qui els agrada tastar-ho tot, cosa que facilita la tasca dels pares. D’altres, en canvi, són inapetents i desinteressats pel menjar i fins i tot el fan servir com a mètode de xantatge per aconseguir els seus desitjos (no anar a dormir aviat, una joguina, mirar la televisió, etc.). Aquests nens exigeixen paciència i dedicació, que no es facin concessions inacceptables i respecte per la seva gana, sempre que el seu creixement estigui dins dels límits normals.

Els pares que es preocupen en excés pel menjar poden arribar a crear en els fills una dependència no saludable en un acte que ha de ser normal i plaent. Els nens, com els adults, poden tenir variacions en la gana relacionades amb les diferents fases del seu desenvolupament.

El pes i l’estatura són indicadors de l’estat nutricional, i l’opinió de l’equip de salut que atén habitualment el nen és essencial per valorar si la situació és normal o, per contra, preocupant.

No hi ha un model dietètic únic i idèntic per a tots. L’organisme humà és el més individual que hi ha i, en conseqüència, la dieta estarà condicionada per múltiples factors: edat, sexe, complexió corporal, genètica, oci, feina, salut, malaltia… Aquesta és la magnitud d’una alimentació correcta: tenir la possibilitat de tractar bé el cos proporcionant-li els aliments que necessita.

La falta de gana s’anomena anorèxia. La immensa majoria de les anorèxies infantils, transitòries i sense altres símptomes, són fisiològiques o adaptatives i apareixen entre els 15 mesos i els 4 anys.

Aquest rebuig dels aliments preocupa els pares per por a possibles problemes de creixement, salut, nutrició o disciplina. Naturalment, en cas que hi hagi una mala evolució prolongada de la corba de pes, s’ha de descartar un problema físic (infecció, paràsits, malabsorció…), però si el nen presenta una exploració física normal i la seva corba de creixement està dins dels límits normals no és preocupant, només és una fase en la seva maduració.

El nen tendeix a rebutjar aliments nous i desconeguts (neofòbia), però aquest rebuig inicial es pot modificar si s’insisteix, amb paciència, en successives oportunitats (a vegades el nen necessitarà 8 o 10 ocasions per mirar, olorar, tocar i tastar) ajudant-lo a acceptar el nou aliment amb un ambient afectiu positiu i ensenyant-li les conseqüències satisfactòries de menjar-se’l.

La coerció, l’assetjament o el forçament perquè consumeixin un aliment propicia que aparegui aversió específica cap a aquest aliment. També el premi exagerat per haver pres un aliment devalua les ganes de menjar aquest aliment. Quan simplement es deixa que el nen seleccioni entre els diversos aliments sans que se li ofereixen, habitualment la dieta seleccionada resulta correcta, suficient i equilibrada.

Consells per al nen que no menja

• Cal oferir una gran varietat d’aliments i preparacions, sense exigir al nen que mengi cap aliment en especial i respectant el seu ritme tant com sigui possible. S’ha de deixar que experimenti amb el menjar.
• Convé crear un ambient relaxat i agradable a l’hora dels àpats per gaudir en família.
• És necessari establir uns horaris regulars per als àpats.
• Cal avisar (5 minuts) abans de l’àpat perquè pugui acabar jocs i activitats.
• S’ha d’evitar menjar amb la televisió engegada; el nen es distreu i a més impedeix la conversa entre la família.
• Convé evitar qualsevol pressió o maniobres de distracció, recompenses, xantatges i, naturalment, violència. No s’ha de fer servir l’aliment com a premi o càstig.
• S’ha d’evitar la dieta a la carta, en la qual el nen decideix què menja. Són els pares els que han de decidir la dieta del nen, idèntica a la familiar en la mesura que es pugui. Si el nen no vol menjar un aliment, no és aconsellable oferir-n’hi un altre a canvi.
• Cal eliminar les menjades entre hores, i limitar els aliments grassos i el consum de refrescos que aporten molt sucre i per tant fan perdre la gana.
• Com que el nen imita el que veu, els pares han de donar exemple seleccionant aliments sans i gustosos.
• Si el nen no es porta bé, és aconsellable que se’n vagi a la seva habitació o que s’assegui fora de la taula fins que l’àpat s’hagi acabat, sense tornar a menjar fins a l’àpat següent.

Webgrafia:

http://www.infermeravirtual.com/

Estil de vida saludable

La família té un paper molt important a l’hora de fomentar en els nens un estil de vida saludable, tant a dins com a fora de casa.

• La família ha de generar activitats, que a més de marcar una convivència saludable, vaig orientada a augmentar les ocupacions actives en família.
• Els pares hem de fomentar que el nen escollir passatemps que generin activitats físiques, i això ho aconseguirem reduint les hores de televisió, videojocs, ordinador…..
• S’ha de limitar molt el sedentarisme i la inactivitat del nen
• Incorporar a les rutines diàries el anar caminant a l’escola, pujar escales….
• S’ha de tenir molt present que l’exercici físic augmenta l’autoestima i els jocs d’equip fomenten el cooperativisme, les relacions grupals, la solidaritat, el saber treballar en equip, tots ells elements bàsics en el desenvolupament del nen  i en el seu futur.
• Integrar  l’activitat física en les rutines de la família, buscant temps per fer passejades en família o participar conjuntament en jocs actius
• Assegurar-se de que l’activitat sigui apropiada per l’edat.

Decàleg de la Nutrició Saludable

Elaborat per el Consell Europeo d’Informació sobre alimentació en col.laboració amb la Federació europea d’associacions de Dietistes

 

 

1.- L’ALIMENTACIÓ HA DE SER VARIADA.

 

         L’organisme necessita 40 nutrients diferents per mantenir-se sa. Cap aliment els conté tots, de manera que no convé menjar sempre el mateix. Cal inculcar als adolescents la possibilitat de gaudir dels seus menjars en companyia de familiars i amics i observar el que mengen els altres. Segur que així descobreixen nous aliments per donar a la seva dieta major varietat.

 

2.- S’HAN DE PRENDRE FRUITES I VERDURES

 

Les fruites, verdures i hortalisses contenen nutrients que ajuden a prevenir malalties, de manera que no cal oblidar incloure cada dia en la dieta. Aquests aliments poden ser un complement ideal en cadascuna de les cinc àpats que s’haurien de realitzar durant el dia (esmorzar, dinar, dinar, berenar i sopar).

 

3.- LA HIGIENE ÉS ESSENCIAL PER ALA SEVA SALUT

 

Cal no tocar els aliments sense haver-se rentat les mans abans. Han raspallar-se les dents almenys dues vegades al dia i després del raspallat nocturn ja no s’ha d’ingerir aliment ni altra beguda que no sigui aigua.

 

4. – S’HA DE BEURE EN QUANTITAT SUFICIENT

 

És fonamental mantenir el cos ben hidratat, ja que més de la meitat del pes és aigua. Cal rebre l’aportació necessària de líquid (almenys 5 gots cada dia). Si fa molta calor o es realitza una activitat física intensa, s’haurà d’incrementar el consum de líquids per evitar la deshidratació.

 

5.-NO S’HA D’INTENTAR CANVIAR ELS HÀBITS D’ALIMENTACIÓ I COMPORTAMENT D’UN DIA PER L’ALTRE

 

Resultarà molt més fàcil fer-ho a poc a poc, marcant objectius concrets cada dia. No cal prescindir del que agrada, però cal que la dieta, en conjunt, sigui equilibrada.

 

6. – CAL CONSUMIR ALIMENTS RICS EN HIDRAS DE CARBONI

 

La majoria de les persones consumeixen menys hidrats de carboni dels que necessiten. Almenys la meitat de les calories de la dieta hauria de procedir d’aquests nutrients. Per augmentar el consum d’hidrats de carboni, cal menjar pa-i en general, productes elaborats a base de blat i altres cereals com ara cereals d’esmorzar, galetes, pasta, arròs, patates i llegums.

 

7. – EDUCAR EN LA IDEA DEL MANTENIMENT D’UN PES ADEQUAT PER L’EDAT.

 

Per saber quin és el pes correcte d’un nen  s’han de tenir en compte molts condicionants: edat, sexe, alçada, constitució, factors hereditaris, etc., Però sempre cal treballar tant en la prevenció de l’Obesitat com dels Trastorns de la conducta alimentària.

 

8. -. CAL MENJAR REGULARMENT

 

El cos d’un nen  necessita disposar d’energia en cada instant de la mateixa manera que els vehicles necessiten combustible per moure. Cal inculcar en els nostres joves que en aixecar, després de passar tota la nit sense menjar, el seu nivell d’energia està molt baix de manera que convé fer un bon esmorzar. Durant el dia, si només es realitzen ingestes a l’hora del menjar i del sopar, el seu organisme passarà també massa hores sense rebre aportacions energètics. Cal aprofitar l’esbarjo de mig matí per fer un mos (un petit entrepà, fruita, iogurt …) i no deixar de berenar a la tarda.

 

9. – CONVÉ FER EXERCICI

 

Cal per part de l’educador, inculcar la idea de la “obligatorietat” de fer exercici cada dia: pujar per les escales en lloc d’utilitzar l’ascensor o anar caminant a l’escola o institut ja és una bona manera de fer exercici físic. L’hora del pati també és un bon moment per practicar alguna activitat física (jugar a futbol, ​​saltar a corda …). Naturalment aquesta “obligació” de fer exercici tindrà sentit sempre que es persegueixi una finalitat saludable i no un mer instrument d’aprimament.

 

10. – ENSENYAR DE MANERA “ENÈRGICA” QUE NO HI HA ALIMENTS BONS NI DOLENTS I QUE TAMPOC EXISTEIXEN LES “DIETES MIRACLE”.

 

Cal “ensenyar” que no cal sentir-se culpable per menjar determinats aliments però sí que cal evitar els excessos i assegurar-se que la dieta que s’ingereix és prou variada com per resultar equilibrada. Equilibri i varietat són les claus perquè l’alimentació ajudi a mantenir una bona salut.