Vídeo: que els nens mengin de tot

En aquesta entrada us posem dos vídeos molt interessants:

El primer és sobre com fer que els nens mengin de tot. És un vídeo curtet, de dos minuts, on una psicòloga ens dóna una pinzellada sobre aquest tema tant delicat. El seu consell: normalitzar l’hàbit de menjar de tot des de petits. Recordeu que com a pares som els referents dels nens i, com diu la dita, hem de predicar amb l’exemple. Tot suma!

Aquest segon vídeo va sobre si hem d’obligar als nens a menjar-se tot el que hi ha al plat. També és un vídeo curtet de dos minuts i molt interessant.

A menjar doncs! 🙂

Alimentació per edats

ALIMENTACIÓ DE 19 MESOS A 5 ANYS

En aquesta etapa maduren completament els òrgans i els sistemes que intervenen en la digestió, l’absorció i el metabolisme dels nutrients. Als dos anys de vida el nen ja ha completat pràcticament la introducció d’aliments. Entra en una etapa de transició de creixement lent i estable (guanya una mitjana de 2 kg de pes i de 5 a 6 cm de talla cada any).

Alhora, en aquest període, els nens desenvolupen una gran activitat física, per això gasten molta energia.

Des del punt de vista del desenvolupament psicomotor, el nen arriba a un nivell que li permet una correcta manipulació dels utensilis que es fan servir per menjar.
Es una fase fonamental per anar consolidant els hàbits alimentaris del nen. És el moment en què el nen comença a tastar nous gustos i a mostrar les seves preferències en l’alimentació.

Una de les característiques específiques del nen al començament d’aquesta etapa (dels 19 mesos els 3 anys) és el rebuig dels aliments nous, per la por a allò desconegut i la fase de negativisme que travessa. És una part normal del procés maduratiu en l’aprenentatge de l’alimentació, cosa que no s’ha de traduir com una falta de gana.

El nen pot triar els aliments, igual que l’adult. Normalment el nen tendeix a menjar el que veu menjar als seus pares o a altres familiars. Observa i imita.

A més de les recomanacions generals que s’han de seguir en la infància, hi ha un conjunt de recomanacions específiques per a aquest grup d’edat.

Recomanacions específiques

• Cal oferir els nous aliments en diferents ocasions. Abans de concloure que un aliment no agrada, és convenient preparar-lo de diverses maneres. S’ha de provar un aliment nou entre 8 i 10 vegades per poder observar un augment en la seva acceptació. Es recomana preparar petites racions, amb plats que siguin atractius a la vista (colors i formes), amb els aliments a la temperatura adequada, i oferir els nous gustos acompanyats d’aliments que ja agradin i siguin familiars.
• S’ha d’instaurar el costum d’esmorzar correctament, assegut a la taula, i oferir aliments energètics: lactis, cereals, fruites o sucs naturals.
• Cal fer servir tècniques culinàries i presentacions diferents. Per exemple, en el cas de la pastanaga, cuita amb patata i altres verdures, ratllada a l’amanida, a rodanxes petites i fines, etc.
• S’ha de deixar que el nen mengi sol, amb l’ajuda necessària, encara que es taqui o embruti el que l’envolta. A partir dels dos anys, és aconsellable que el nen s’integri a la taula amb els adults.
• És important a aquesta edat ensenyar-li a mastegar correctament, s’ha de tenir en compte que fins als tres anys el nen presenta encara certes dificultats per mastegar determinats aliments. Les presentacions més apropiades són sopes, purés, cremes, guisats i estofats amb poc greix, carns triturades o tallades a trossos petits, croquetes, truites, etc., preparacions sucoses i fàcils de mastegar, incloent-hi de forma progressiva aliments de textures diferents, amb paciència i temps.
• El nen ha de començar a incloure pa als àpats, ja que l’ajuda a desenvolupar la dentició. Primer introduirà el pa blanc, ja que el pa integral no és aconsellable abans dels set anys per la seva acció irritant al tub digestiu.
• Els nens petits no mengen si estan molt cansats; cal tenir-ho en compte quan s’estableixen els horaris d’àpats i jocs.
• No s’ha de forçar el nen a menjar o menjar més.
• És necessari utilitzar vaixelles i coberts segurs i adequats a les capacitats manipulatives del nen.
• Si algun dia el nen no menja, no passa res. No cal donar-li més lactis dels recomanats a la seva edat, ja que són aliments que, a més d’atipar, consumits en excés poden provocar restrenyiment.
• En cas que el nen mengi a la guarderia, és recomanable saber el menú per poder complementar la dieta amb la resta de menjades que fa a casa.

http://www.infermeravirtual.com/

 ALIMENTACIÓ DE 6 A 12 ANYS

Al començament d’aquesta etapa el creixement és estable, amb poques necessitats energètiques, per això el nen encara manté poc interès pels aliments i pot mostrar poca gana, cosa que és normal a la seva edat.

• Cap als 8-9 anys es pot observar un augment de la gana en alguns nens, que si no es controla pot ser origen d’una obesitat. Por això, si el nen mostra un augment de la gana de forma exagerada, quan vulgui menjar alguna cosa entre les menjades se li poden oferir aliments que l’atipin però que siguin de baix contingut calòric, com verdures i fruites. Es pot moderar el consum d’hidrats de carboni i greixos, i animar-lo a fer exercici físic de forma regular, ja que el sedentarisme en un nen amb una gana exagerada el pot portar a una obesitat important.
• Un altre trastorn freqüent a aquesta edat és el del nen vomitador. Hi ha nens que tenen especial facilitat per vomitar, sobretot en circumstàncies d’estrès o problemes psicològics en l’edat escolar. Molts d’aquests nens tendeixen a produir cossos cetònics (acetona) quan utilitzen les seves reserves de greix quan ja han esgotat les reserves de glicogen (producció de sucre), una situació que afavoreix la persistència del vòmit. Per evitar-ho, s’aconsella intentar mantenir una ingesta alta i freqüent d’hidrats de carboni d’absorció lenta (pa, pasta, arròs, llegums…).
• El dolor abdominal crònic, la majoria d’origen psicològic a aquesta edat, és un altre dels problemes que poden afectar l’alimentació, principalment a l’hora d’esmorzar. Moltes vegades, a causa de les presses i l’estrès que pot suposar enfrontar-se a l’escola, el nen reacciona somatitzant els seus problemes en forma de dolor crònic abdominal. Si després de fer les proves oportunes al centre de salut es descarta la presència d’una malaltia, és aconsellable l’ajuda d’un psicòleg per solucionar aquest trastorn.

Els nens en edat escolar necessiten els mateixos aliments que els de menys edat, però amb més quantitat en relació amb el seu pes que els adults, per cobrir les seves necessitats energètiques i nutritives. De manera orientativa, s’aconsella que les necessitats nutritives de l’escolar es distribueixin al llarg del dia en la següent proporció:

• Esmorzar + mig matí: 25 %.
• Dinar: 30 % – 35 %.
• Berenar: 10 % – 15 %.
• Sopar: 30 %.

http://www.infermeravirtual.com/

El nen que no vol menjar

Hi ha nens curiosos, amb molta gana, a qui els agrada tastar-ho tot, cosa que facilita la tasca dels pares. D’altres, en canvi, són inapetents i desinteressats pel menjar i fins i tot el fan servir com a mètode de xantatge per aconseguir els seus desitjos (no anar a dormir aviat, una joguina, mirar la televisió, etc.). Aquests nens exigeixen paciència i dedicació, que no es facin concessions inacceptables i respecte per la seva gana, sempre que el seu creixement estigui dins dels límits normals.

Els pares que es preocupen en excés pel menjar poden arribar a crear en els fills una dependència no saludable en un acte que ha de ser normal i plaent. Els nens, com els adults, poden tenir variacions en la gana relacionades amb les diferents fases del seu desenvolupament.

El pes i l’estatura són indicadors de l’estat nutricional, i l’opinió de l’equip de salut que atén habitualment el nen és essencial per valorar si la situació és normal o, per contra, preocupant.

No hi ha un model dietètic únic i idèntic per a tots. L’organisme humà és el més individual que hi ha i, en conseqüència, la dieta estarà condicionada per múltiples factors: edat, sexe, complexió corporal, genètica, oci, feina, salut, malaltia… Aquesta és la magnitud d’una alimentació correcta: tenir la possibilitat de tractar bé el cos proporcionant-li els aliments que necessita.

La falta de gana s’anomena anorèxia. La immensa majoria de les anorèxies infantils, transitòries i sense altres símptomes, són fisiològiques o adaptatives i apareixen entre els 15 mesos i els 4 anys.

Aquest rebuig dels aliments preocupa els pares per por a possibles problemes de creixement, salut, nutrició o disciplina. Naturalment, en cas que hi hagi una mala evolució prolongada de la corba de pes, s’ha de descartar un problema físic (infecció, paràsits, malabsorció…), però si el nen presenta una exploració física normal i la seva corba de creixement està dins dels límits normals no és preocupant, només és una fase en la seva maduració.

El nen tendeix a rebutjar aliments nous i desconeguts (neofòbia), però aquest rebuig inicial es pot modificar si s’insisteix, amb paciència, en successives oportunitats (a vegades el nen necessitarà 8 o 10 ocasions per mirar, olorar, tocar i tastar) ajudant-lo a acceptar el nou aliment amb un ambient afectiu positiu i ensenyant-li les conseqüències satisfactòries de menjar-se’l.

La coerció, l’assetjament o el forçament perquè consumeixin un aliment propicia que aparegui aversió específica cap a aquest aliment. També el premi exagerat per haver pres un aliment devalua les ganes de menjar aquest aliment. Quan simplement es deixa que el nen seleccioni entre els diversos aliments sans que se li ofereixen, habitualment la dieta seleccionada resulta correcta, suficient i equilibrada.

Consells per al nen que no menja

• Cal oferir una gran varietat d’aliments i preparacions, sense exigir al nen que mengi cap aliment en especial i respectant el seu ritme tant com sigui possible. S’ha de deixar que experimenti amb el menjar.
• Convé crear un ambient relaxat i agradable a l’hora dels àpats per gaudir en família.
• És necessari establir uns horaris regulars per als àpats.
• Cal avisar (5 minuts) abans de l’àpat perquè pugui acabar jocs i activitats.
• S’ha d’evitar menjar amb la televisió engegada; el nen es distreu i a més impedeix la conversa entre la família.
• Convé evitar qualsevol pressió o maniobres de distracció, recompenses, xantatges i, naturalment, violència. No s’ha de fer servir l’aliment com a premi o càstig.
• S’ha d’evitar la dieta a la carta, en la qual el nen decideix què menja. Són els pares els que han de decidir la dieta del nen, idèntica a la familiar en la mesura que es pugui. Si el nen no vol menjar un aliment, no és aconsellable oferir-n’hi un altre a canvi.
• Cal eliminar les menjades entre hores, i limitar els aliments grassos i el consum de refrescos que aporten molt sucre i per tant fan perdre la gana.
• Com que el nen imita el que veu, els pares han de donar exemple seleccionant aliments sans i gustosos.
• Si el nen no es porta bé, és aconsellable que se’n vagi a la seva habitació o que s’assegui fora de la taula fins que l’àpat s’hagi acabat, sense tornar a menjar fins a l’àpat següent.

Webgrafia:

http://www.infermeravirtual.com/